Reprodueixo aquest article d'un col·lega, director d'una ONG de cooperació al desenvolupament, publicat al diari ARA fa us dies i que dóna una imatge clara de la pobresa d'horitzons del govern català pel que fa a la solidaritat internacional.
Però l'Estat espanyol tampoc no es queda curt: des de fa dos anys la convocatòria de suport a les ONG consisteix en la partida que la ciutadania destina al 0,7% en la seva declaració d'IRPF, i ... unes engrunes més.
"El moment de fer els pressupostos és un reflex més fidel del país que
portem al cap que el moment de fer els programes electorals. Passar de
destinar 11,9 milions el 2013, a 3,4 milions d'euros el 2014 a la
promoció de la pau, el drets humans i la cooperació que fan les entitats
socials, ens dóna un missatge prou entenedor. Sobre tot quan s’acumula
en aquest terreny un 95% de retallades en els darrers anys.
Desvestir la cooperació internacional per vestir una autocooperació
diplomàtica i econòmica sense ànima social reflecteix també una visió
maldestra de les relacions internacionals. Fins i tot els governs més
conservadors del nostre entorn han après fa dècades que no es pot
demanar sense oferir. Sortir al món a parlar dels nostres drets
desentenent-se dels dels altres no sembla una diplomàcia molt
intel·ligent.
A més el que projectem cap enfora acostuma a ser un reflex molt fidel de
les prioritats cap endins: ni pau social, ni drets socials, ni
cooperació. És aquest també aquesta la proposta per a la construcció
nacional de la resta de forces que aspiren a governar?"
Àlex Guillamón (Àgora Nord Sud)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada